Una altra trepidant historia situada a Lima i de iguals protagonistes que les anteriors, Jose Antonio i un servidor a liarla pardaaaaa!
Això que el HUEVUDO del J.A. arriba de la feina, k dic de la feina, venia de surfejar, perquè es surfer, com ell diu sAAArfer! (l'angés aquí es molt agringuejat) i em diu "Seguimos con el rito del porrillo después del trabajo", quin bon rollo de casa a la que visc...
M'explica que ha conegut unes americanes, les truca per quedar i li donen llargues... Nosaltres que no ens vencem davant de les adversitats agafem el volido i cap a casa seva a treureles a palanca si fa falta.Aprofiyrm i pel camí deixem a una catalana que ens havia visitat i que per cert portava més s'un any viatjan per aquí i estava liada amb un peruano. Arribem al lloc en qüestió, molt guapo per cert, i les truquem... Ens inviten a pujar a dalt a veure una peli... O sigui que, res, un altre longuis, "Ellas se lo pierden" paraules de J.A.
Prosseguim amb el pla B (J.A. també s'auto anomena senyor B, per tenir sempre un pla B), que consisteix en llumarla, el cas es que estavem sense reserves i comença la ronda de trucades. "Mi dealer (DILAAA) no reponde el muy huevudo! Que huevada llevará entre manos el maldito!", total que la via convencional no funcinona i ens dirigim a zones fosques i recondides de Lima... El J.A. es un llançat de la vida, jo l'anomenaria "El hombre que no conocía la ley" i comença a preguntar a pelo a grupets de peruanos molt foscos que hi havia pel carrer. Sembla que la zona està seca... Finalment trobem un "cachorrillo" (1986) que ens comenta que coneix un lloc, es puja al cotxe i cap al lloc en qüestió. El deixem a mitja Cuadra (travessia) del lugar i li donem la pasta mentre ell ens entrega el seu DNI com a finança... Tot dins d'una atmosfera de desconfiança i de trapitx jarto en la nit d'una metropolis subdesenvolupada capital d'un país pobre sudamericà.
Al cap d'una estona el J.A. engenga el cotxe i posa primera, em mira i diu "Quiero estar preparado por si hay que salir deprissa"... (em vaig cagaaaaaar!). Arriba el cachorrillo i ens comenta que naa de naaa. Vaya. Agafem i ens dirigim a un bareto. Després d'aparcar el nostre mega AUTO i pagar la propina al que vigila el parking (una feina molt arrelada), arribem a un bar collonut, jo flipo amb els puesto que hi ha per Lima. Super ben decorat, musica bona i birra barata.També un futbolí, però en 2-5-3!!! J.A. m'apallissa. A la sala del costat un concert... Vinga, 7 soles i cap dins. Un grupillo de peruanos interpreta classics del rock, The Doors, Guns,... Em quedo perplex del nivell de putissima mare en que havia aconseguit trobarme en aquell lloc.
Ja sabem que en J.A. es un tio impacient, i es clar, cada 10 minuts desapareixia per ves a saber que fer. En una d'aquestes torna i diu que ja té grass...Mmmmm... Però k b!!!! Immediament anem a cruspit a l'auto... Això és campi qui pugui!
El truca un colega. Es veu que aquest home es un personatge i que entra a totes les discos de gratis i aquestes coses... Un colega dels que s'han de mantenir. Rollo father. Kedem amb ell i un amic francés que J.A. no pot parar de rajarli a l'esquena (excelente).
Fem una birra a un altre bareto, aquest molt més autèntic... Amb botes de vi i que podies menjar carn... Sembla que no es la nostra nit. Decidim anar a sobarla no sense abans anar a jamar com uns tocinos a una sukera. Modo kontiXOC.
A veure que m'espera avui... divendres...jejejej
viernes 16 de marzo de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Impressionants aventures el willy foc al teu costat era un boy scout...
no paris de pasar-t'ho bé ni per un moment
ets el amo!
Quin èxit Jaume, quin bé et fa el "Señor B"! Ara, que ja s'han de tenir collons per anar a La Kapa de Lima, era realment molt xunga la zona?
Visca l'atocinamenta!
Doncs la veritat es que no crec que fos la capa Limenca, però de totes maneres, era a les afores d'un barri de festa i la veritat que no tenia bona pinta... Es que Lima es dangerous baby!
Publicar un comentario en la entrada