Les teles dels restaurants i bars mostren totes el mateix, el partit Peru - Argentina. Finalment Perú guanya i es clasifica pel Mundial sub17 de Corea del Sud. La euforia embaix els carrers i la gent surt a onejar les banderes del país pel carrer entre els claxons dels cotxes que recorren Lima.
Es veu que Perú mai havia fet res futbolísticament parlant en cap competició decent i la gent amb qui hem parlat diposita molta confianca en aquesta seleccio sub17. Crec que es podria apreciar un cert reeiximent d'orgull nacional que coincideix també amb millores economiques no plausibles per a la gent del carrer, de moment.
Que sossillo el Post, no? Sabeu que passa? Que estic escoltant una canco de Placebo que es de lo mes trista joder!
martes 27 de marzo de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Cosa curiosa això de l'euforia nacional, jo també ho vaig experimentar el passat cap de setmna a Lisboa la nit que Portugal va estossinar Bèlgica 4-0, però a Barcelona no ho he vist mai.
clar que no ho has vist, Ejpanya mai ha aconseguit res, i a més a Catalunya li sua bastant la polla la selecció ejpanyola
Sabeu que aquí no hi ha peruano que no conegui els catalans? Es una flipada. Quan els hi dic que em dic Jaume i que es Jaime en castella, tots diuen "aaaah catalan!", algu ha passat per aquí i els hi ha exlicat la historia... I es clar, trobar algu que raji dels espanyols a ells els hi encanta, no vegis com estimen a Pizarro (era extremeny) i comanyia.
Publicar un comentario en la entrada