martes 14 de agosto de 2007

Trekking a Huaraz, Paso de Huapi 5000m

Ens remontem a finals d'abril on la colla de bojos d'intercanvi de la PUCP (Pontificia Universidad Católica del Perú [ cagate lorito ] ) anem a fer un trekking a les altíssimes muntanyes de Huaraz, paraís d'alpinistes d'arreu del planeta...

Bé, primer de tot aclarar que per viatjar per Perú s'estila un munt l'autobus (bàsicament que no hi ha més huevos per transportar-se) i com que els viatges son llargs es fan de matinadad/nit. A part de que sobes t'estalvies una nit d'hostal o del que faci falta. Això sí ,imagina't que no t'adorms i et passes les 8h del viatge despert (la cagaste)!!! Quina pua! Tranquil tenim solució per tot. Tan sols has de pillar la taja padre i dormir la mona al bus!!! Dale pues!!




Destacar la presencia de la Solange!! Últims dies a Perú després de mil mesos per aquest país!!! Bé, ja estem llestos per agafar el bus cap a Huaraz a trekkejar un poc... Ultimas risas de rebentaos.


El dia següent o dos... depen del nivell de la resaca general, l'equip al complet agafem la furgo cap a la sortida del pateo!


Foto en plan aventureros llestos per posar-nos a caminar com uns pros!




Durant el dia seguim una vall sense desnivell apreciable, paissatges cheveres, relaxadament amb la penya tio [cuuul.lega] (shhhh shhhhh)!! Per aquí cauen unes imatges de la people. Concretament jo i en Max, un alemany super bolinga de 2m totalment inofensiu! Una perla!


Aquí tenim, Sergi de Valencia i en Simon, austríac! Els dos estudien art, un parell de locos dels bons. Indispensables per a les locures mes boges!


Aquí tenim el primer campament, on passem la primera nit. Som 3 tendes, una pels guies i 2 per nosaltres... Les montem cagant llets perquè comenca a caure una lleugera pluja i estem bastant petats!! Al final tenim sort i la pluja es una falsa alarma. El fred es bastant heavy i ens animem a fer un foc tot i que els guies no ens creien capacos!!! JA! Aquí el tenim, un bon foc!



Neix un nou dia i després de una horeta de caminar, comencem a pujar i pujar i pujar... fins que enfilem el cim, la pujada es fa dura, la respiració profunda, el batec del cor ressona al coll, masteguem fulles de coca i seguim pujant... Com sempre aquestes animalades valen la pena... Sí!


Ja som al Paso de Huapi, ni més ni menys que a 5000m d'alcada! No ha sigut pas fàcil !! Iujuuuuuuuuuuuuu!! I ara, avall!! Bravo equip! Alguns amb mes patiment que altres, pero finalment tots a dalt!






Aquí tenim el campament del segon dia, estem recontrapetats i ens posem a descansar de la patejada...



Tercer dia i final, un cop passat el pas retornem per una vall paral.lela a la que vam recórrer 2 dies abans. Tranquilament amb uns mais, ben relaxats, disfrutant del paisatge! jajajajaj!! ole ole ole!








Final de trajecte! Un trekking curt pero intens, escapada rápida de Lima on ara tornem per continuar amb les classes. Bé, això aquesta gent que té classe, jo al meu projecte!

PUTA! La intenció es repertir la experiencia amb més temps per davant!! Però sempre es diu el mateix a tots els llocs que visitem del Perú. Quina bogeria.


2 comentarios:

Vier dijo...

Quina crema d'excursió, nano!

M'encanta el fals Dafnis que tens al costat a la segona foto, i l'ús de "[cuuul.lega] (shhhh shhhhh)!!". També molt bé les fulles de coca i la taja pre-bús, un gran mètode!

Imagino que les vistes des de dalt devien ser la crema. Visca el muntanyisme!

Guy P. Ciurezu dijo...

ole tu huevos serranos chavalote!

pedazo de treking, pero ke tot tigui b per alla ke aki stan amb un alarmisme amb lo del terratremol, espero ke tot b, mira ke narten a l'altre punta del mon per tenir el gat...aiiiii

cuidat huevon